La història del meu genoll

Bueno, posiblement a molt poca gent li interesse, pero vaig a parlar d'una cosa que m'ha marcat els meus últims dos anys de bàsquet, una lesió en el genoll esquerre prou greu.
Tot comensà quan jo era junior de primer any i jugava al Nou Basquet Alzira. Tot anava bé. Anavem segons empatats en els primers a pocs partits de comensar la tornada d'aquesta competició. En un d'eixos entrenaments que pujavem uns quants jugadors a entrenar amb el senior, fent un exercici de 3vs2 continuat(el 11), el qual m'encanta, jo anava a fer una entrada "fàcil" a canasta, quan vaig xocar contra Raul i el seu genoll va colpejar durament just a sobre del meu. Recorde aquell moment com si fora ahir. En la vida m'havia fet tan de mal una cosa, almenys que jo recorde. Estava a terra i m'entrava angoixa del dolor i em vaig marejar. Vaig tornar a casa coixejant pero jo no vaig pensar que fora un problema grave ni molt menys. Passaven els dies i el dolor no cessava, així que vaig anar al metge i després d'una radio en la qual no em va vore res, em va recomanar fer repòs durant 4 mesos. Per supost, jo volia jugar a bàsquet, així que ixos 4 mesos es van convertir en 2, i vaig tornar a jugar encara que em fera mal perquè no suportava que el meu equip haguera baixat a la 5 posició. La meua tornada no va millorar molt al equip. Vaig passar de anotar uns 25 punts per partit i dominar en la categoría(en el meu 1 any) a anotar uns 15 punts per partit i ser simplement un molt bon jugador de la categoría. Així que no vam aconseguir molt, i ens quedarem a les portes de la 2 fase, empatats en els segons de grup. El 2 any de junior va ser una gran decepció. El meu nivell va ser molt baix per al que s'esperava de mí. També és cert que perguerem alguns partits per una lesió de canell que vaig tindre, pero no és una excusa per al desastre que va ocórrer. Al final de la 1 volta anavem entre els 3 primers, pero acabarem la temporada 9º. Jo vaig decepcionar, no vaig arribar als 15 punts per partit. Possiblement haguera pogut fer més, i ara m'arrepentisc, però ara ja està tot fet i no puc tornar enrere. Finalment m'han fet un TAC i m'han trobat el que tinc. Una fractura en el menisco externo i un edema en el LCA(Ligamento Cruzado Anterior) que no es curarà mai, pero que es poden reduir els dolors i molèsties amb una espècie de rehabilitació.
Aquesta lesió a canviat el meu estil de joc. Abans era un escolta penetrador, explosiu i amb bons canvis de ritme i poderós en el salt(en junior de 1 any la matava, ara, depen de dies). Ara, privat de gran part de salt, de velocitat, i de canvis de ritme(confirmat pel metge), me convertit en un tirador, que no penetra molt, no va als rebots com antes, ni realitza els talls i canvis de ritme que feia.
Tire de menys aquell estil de joc, aquell que qui sap, probablement m'haguera fet molt millor jugador. Ara espere calmar un poc les molèsties i trobar un terme mig entre aquell penetrador i el tirador que sóc ara. Per supost que la meua vida en el bàsquet no s'acabat. És el deport que m'apasiona, i continuaré jugant-lo fins que el físic m'aguante. Vuic disfrutar de victòries i de gran bàsquet, vuic millorar moltíssim el meu joc, i vuic tornar a ser el de antes. Espere tornar a donar molt que parlar...