Estado: Disponible

Quant de temps!!No sé si algú seguirà encara aquest blog, però després d'exàmens i històries tornem a posar en marxa aquest blog(o almenys yo, perque el senyor Muri es troba en estado: Ausente) xD.

No em comentat la final de la Nba(Lakers-Celtics), ni el mercat que hi ha en estos moments(la Bomba que torna i Garbajosa també), ni els Jocs Olímpics(nou entrenador i nous personatges en una nova etapa de la història en el bàsquet espanyol) que se'ns tiren damunt, però espere poder anar fent una crítica de tot allò que estiga relacionat amb el nostre esport.

De moment vos deixe un link que de segur tots recordareu, hui toca veure un gran moment: El millor últim minut de la història de la NBA(narrat per Andrés Montes, como no).

http://youtube.com/watch?v=oUS51dAIMdo

Disfruteu-lo!

Pd: Gràcies Gorka! :D

JORDAN IS GOD

Playoffs: 2ª Ronda

Esta primera ronda de playoffs ha terminado con las victorias de los equipos esperados, y salvo los problemillas que ha tenido Detroit y el problemón de Boston(casi la cagan), el resto ha sido de lo más esperado. Destacar victorias de Spurs sobre Suns, demostrando que siguen siendo el claro favorito a reconquistar el anillo, y de mis Lakers, que con un gran juego, han barrido a Denver(4-0).
La segunda ronda será ya de grandes duelos. LAL no deberian tener problemas ante Utah, pero si se confian todo puede pasar. Impresionante el duelo entre NOH y SAS, para mi el más igualado y espectacular, y por parte de la conferencia Este sigo viendo a Pistons como favoritos para llegar a las finales junto a Celtics. El futuro decidirá que nos depara.

Ayer se dio la Final Four con la victoria, más que esperada, del CSKA, un grandísimo club, que en el presente no tiene ningún rival que pueda tutearles...van sobrados!

Empiezan los playoffs!

Sorprender o defraudar, ser ganadores o perdedores, simple promesa o dinastia...
Empiezan los playoffs, la parte más esperada por los amantes de la NBA. Empieza el momento donde los equipos realmente demuestran sus capacidades, sus ganas de anillo y su preparación durante la temporada. Aquí no vale tener un mal día. Cada victoria es un gran triunfo. En unas series que se juegan al mejor de 7, no valen los partidos de transición. Perder en tu propio campo aqui significa tener medio pie fuera del anillo. Aquí es donde salen las verdaderas estrellas. Como responderan este año Kobe, LeBron o Garnett en sus equipos totalmente cambiados. Ya sabemos que Duncan seguirá igual de dominante, pero y Chris Paul? pesará en él el ser rookie de post-temporada? continuarán los Lakers con su racha triunfal? Calderón volverá a ser titular para estos partidos tal y como acordaron?
Los playoffs de esta temporada prometen muchas sorpresas. A mi parecer, Spurs y Pistons siguen siendo los claros favoritos de sus conferencias. Todo parece ser que Boston serán barridos en las finales de conferencia, y que NOH no tiene ese grado de consistencia para vencer a Spurs. Al igual que los Lakers, que son mi equipo favorito, pero que no los veo ganando un anillo(de momento, ojalá me equivoque). Lo dicho, llegan los playoffs, y llegan esos dias en que no me moveré del televisor o del ordenador. Para los que no lo sepan, en www.rojadirecta.com pueden seguir todos los partidos de playoffs...

Basquetebol de Praia

Hola, hoy voy a hablaros de esta modalidad de basquet que se juega en la playa. Consiste en un campo circular, y en el centro de este circulo se situa la canasta. El círculo debe ser de 5 metros de radio más o menos. Se juega 3vs3, y las únicas reglas diferenciables son que cada cambio de posesión de balón, se debe salir fuera del círculo, y que, las canastas valen un punto dentro del círuclo y dos fuera. Evidentemente, la pelota no se puede saltar en la arena, pero la regla de los pasos se mantiene, asi como los dobles. Por lo tanto, la única forma de desplazarse con el balón, es arrastrandolo por la arena. Cabe decir que la canasta no tiene tablero, pues es un aro sujeto a un palo y que esta no se situa a 305cm de altura, sino que se situa a 280cm más o menos, ya que en la arena se salta menos, y esta distancia es bastante adecuada. Tiene gran parecido con el baloncesto callejero o basket "street", ya que se suele jugar un basket mucho más físico y permisivo, y que los tiros libres no existen. Bueno, yo jugué con tiros libres pero me pareció la única norma fuera de sitio.
Yo pude gozar de esta modalidad en Portugal estas fiestas, y la verdad es que me vició mucho y me encantó. Por eso, no estaría mal que en la costa valenciana pusieran canastas de estas, puesto que ya hay miniporterias y campos de volley, porque no va a haber canastas...Yo las utilizaría como el que más.

Muere una leyenda del baloncesto español

Bueno, hoy ha muerto el gran exjugador del Real Madrid, Sergio Luyk, a causa de un cancer a pesar de su juventud. A cualquiera que pregunten, que entiendan un poco de baloncesto te hablaran de este grandisimo jugador, asi como de su padre, que forma parte de las grandes estrellas que han pasado por nuestro baloncesto.Gran perdida para el baloncesto en general, y gran perdida para los afortunador que lo vieron jugar, como yo, que lo vi en directo, e hizo un mate que puso la grada en pie. Nunca se me olvidará esa jugada...

CRÒNICA D’UNA MORT ANUNCIADA

Bones a tots i totes!!De nou estem per ací amb nous articles i com no, vos vaig a contar el partit del Pamesa València – Axa Barça, al qual vaig poder anar el diumenge passat. S’augurava una bona festa en la Fonteta ja que hi havia molta gent i per sort per a mi i desgràcia per als meus acompanyants(Jordi i Dani) ens varem seure davall mateixa de l’afició barcelonina. Cal dir que son la llet, que van estar tot el partit animant(i com no, jo també) i que van ser objecte clau per a fer guanyar el Barça.

El partit començà amb una cistella de Stanko Barac però el barça va saber posar-se les piles i va dominar durant tot un partit imposant el seu ritme ja que el Pamesa no tenia clar les seves idees en atac i els blaugrana ho aprofitaren per a fer ràpids contraatacs.
Per part del Pamesa els referents anotadors van ser Barac i Claver, amb 14 i 12 punts respectivament i aquest segon fent dos triples que farien tremolar tota la fonteta. Per part del Barça els referents ofensius van estar Roger Grimau amb 11 punts i 3 de 4 en triples, també Jaka Lakovic amb 12 punts encara que no va fer el seu millor partit deixant brillar amb llum pròpia el seu company Pepe Sanchez que quasi va fer una doble figura amb 9 punts i 9 assistències. L’espectacle va estar molt present, amb passes impossibles de Sanchez i cistelles voladores d’Ilyasova on han quedat registrades les dos com a millors jugades de la jornada 25 de l’Acb.

El partit va estar completament dominat pel Barça encara que el l’últim quart el Pamesa apretaria una miqueta el partit fent jugar mal al Barça, però a falta d’un minut aparegué de nou el jove Ilyasova i clavà un triple que va sentenciar el partit. El partit acabà amb un marcador (68-75) que seria un reflex de tot el partit, un barça dominador i un Pamesa mig ofegat que no podia seguir el ritme.

Cal dir que això de la Canasta Fiat es un tongo, ens donaren una samarreta i tal, però normal que no s’enduguen el cotxe, si trauen a gent que no toca ni la cistella des de mig camp....

Per lo demés un partit espectacular, una fonteta vestida de taronja però que no va poder veure com el seu equip passa al barça i es queda en un quint lloc. Al partit anàrem Jordi i jo, encara que allí ens trobàrem a Dani i varem veure junts el partit, va ser una risa constant i va estar de luxe, s’ha de repetir e!!

----} FORÇA BARÇA!! {----

La història del meu genoll

Bueno, posiblement a molt poca gent li interesse, pero vaig a parlar d'una cosa que m'ha marcat els meus últims dos anys de bàsquet, una lesió en el genoll esquerre prou greu.
Tot comensà quan jo era junior de primer any i jugava al Nou Basquet Alzira. Tot anava bé. Anavem segons empatats en els primers a pocs partits de comensar la tornada d'aquesta competició. En un d'eixos entrenaments que pujavem uns quants jugadors a entrenar amb el senior, fent un exercici de 3vs2 continuat(el 11), el qual m'encanta, jo anava a fer una entrada "fàcil" a canasta, quan vaig xocar contra Raul i el seu genoll va colpejar durament just a sobre del meu. Recorde aquell moment com si fora ahir. En la vida m'havia fet tan de mal una cosa, almenys que jo recorde. Estava a terra i m'entrava angoixa del dolor i em vaig marejar. Vaig tornar a casa coixejant pero jo no vaig pensar que fora un problema grave ni molt menys. Passaven els dies i el dolor no cessava, així que vaig anar al metge i després d'una radio en la qual no em va vore res, em va recomanar fer repòs durant 4 mesos. Per supost, jo volia jugar a bàsquet, així que ixos 4 mesos es van convertir en 2, i vaig tornar a jugar encara que em fera mal perquè no suportava que el meu equip haguera baixat a la 5 posició. La meua tornada no va millorar molt al equip. Vaig passar de anotar uns 25 punts per partit i dominar en la categoría(en el meu 1 any) a anotar uns 15 punts per partit i ser simplement un molt bon jugador de la categoría. Així que no vam aconseguir molt, i ens quedarem a les portes de la 2 fase, empatats en els segons de grup. El 2 any de junior va ser una gran decepció. El meu nivell va ser molt baix per al que s'esperava de mí. També és cert que perguerem alguns partits per una lesió de canell que vaig tindre, pero no és una excusa per al desastre que va ocórrer. Al final de la 1 volta anavem entre els 3 primers, pero acabarem la temporada 9º. Jo vaig decepcionar, no vaig arribar als 15 punts per partit. Possiblement haguera pogut fer més, i ara m'arrepentisc, però ara ja està tot fet i no puc tornar enrere. Finalment m'han fet un TAC i m'han trobat el que tinc. Una fractura en el menisco externo i un edema en el LCA(Ligamento Cruzado Anterior) que no es curarà mai, pero que es poden reduir els dolors i molèsties amb una espècie de rehabilitació.
Aquesta lesió a canviat el meu estil de joc. Abans era un escolta penetrador, explosiu i amb bons canvis de ritme i poderós en el salt(en junior de 1 any la matava, ara, depen de dies). Ara, privat de gran part de salt, de velocitat, i de canvis de ritme(confirmat pel metge), me convertit en un tirador, que no penetra molt, no va als rebots com antes, ni realitza els talls i canvis de ritme que feia.
Tire de menys aquell estil de joc, aquell que qui sap, probablement m'haguera fet molt millor jugador. Ara espere calmar un poc les molèsties i trobar un terme mig entre aquell penetrador i el tirador que sóc ara. Per supost que la meua vida en el bàsquet no s'acabat. És el deport que m'apasiona, i continuaré jugant-lo fins que el físic m'aguante. Vuic disfrutar de victòries i de gran bàsquet, vuic millorar moltíssim el meu joc, i vuic tornar a ser el de antes. Espere tornar a donar molt que parlar...