lunes, 31 de marzo de 2008
Muere una leyenda del baloncesto español
Bueno, hoy ha muerto el gran exjugador del Real Madrid, Sergio Luyk, a causa de un cancer a pesar de su juventud. A cualquiera que pregunten, que entiendan un poco de baloncesto te hablaran de este grandisimo jugador, asi como de su padre, que forma parte de las grandes estrellas que han pasado por nuestro baloncesto.Gran perdida para el baloncesto en general, y gran perdida para los afortunador que lo vieron jugar, como yo, que lo vi en directo, e hizo un mate que puso la grada en pie. Nunca se me olvidará esa jugada...
lunes, 17 de marzo de 2008
CRÒNICA D’UNA MORT ANUNCIADA
Bones a tots i totes!!De nou estem per ací amb nous articles i com no, vos vaig a contar el partit
del Pamesa València – Axa Barça, al qual vaig poder anar el diumenge passat. S’augurava una bona festa en la Fonteta ja que hi havia molta gent i per sort per a mi i desgràcia per als meus acompanyants(Jordi i Dani) ens varem seure davall mateixa de l’afició barcelonina. Cal dir que son la llet, que van estar tot el partit animant(i com no, jo també) i que van ser objecte clau per a fer guanyar el Barça.
del Pamesa València – Axa Barça, al qual vaig poder anar el diumenge passat. S’augurava una bona festa en la Fonteta ja que hi havia molta gent i per sort per a mi i desgràcia per als meus acompanyants(Jordi i Dani) ens varem seure davall mateixa de l’afició barcelonina. Cal dir que son la llet, que van estar tot el partit animant(i com no, jo també) i que van ser objecte clau per a fer guanyar el Barça.El partit començà amb una cistella de Stanko Barac però el barça va saber posar-se les piles i va dominar durant tot un partit imposant el seu ritme ja que el Pamesa no tenia clar les seves idees en atac i els blaugrana ho aprofitaren per a fer ràpids contraatacs.
Per part del Pamesa els referents anotadors van ser Barac i Claver, amb 14 i 12 punts respectivament i aquest segon fent dos triples que farien tremolar tota la fonteta. Per part del Barça els referents ofensius van estar Roger Grimau amb 11 punts i 3 de 4 en triples, també Jaka Lakovic amb 12 punts encara que no va fer el seu millor partit deixant brillar amb llum pròpia el seu company Pepe Sanchez que quasi va fer una doble figura amb 9 punts i 9 assistències. L’espectacle va estar molt present, amb passes impossibles de Sanchez i cistelles voladores d’Ilyasova on han quedat registrades les dos com a millors jugades de la jornada 25 de l’Acb.
Per part del Pamesa els referents anotadors van ser Barac i Claver, amb 14 i 12 punts respectivament i aquest segon fent dos triples que farien tremolar tota la fonteta. Per part del Barça els referents ofensius van estar Roger Grimau amb 11 punts i 3 de 4 en triples, també Jaka Lakovic amb 12 punts encara que no va fer el seu millor partit deixant brillar amb llum pròpia el seu company Pepe Sanchez que quasi va fer una doble figura amb 9 punts i 9 assistències. L’espectacle va estar molt present, amb passes impossibles de Sanchez i cistelles voladores d’Ilyasova on han quedat registrades les dos com a millors jugades de la jornada 25 de l’Acb.El partit va estar completament dominat pel Barça encara que el l’últim 
quart el Pamesa apretaria una miqueta el partit fent jugar mal al Barça, però a falta d’un minut aparegué de nou el jove Ilyasova i clavà un triple que va sentenciar el partit. El partit acabà amb un marcador (68-75) que seria un reflex de tot el partit, un barça dominador i un Pamesa mig ofegat que no podia seguir el ritme.
Cal dir que això de la Canasta Fiat es un tongo, ens donaren una samarreta i tal, però normal que no s’enduguen el cotxe, si trauen a gent que no toca ni la cistella des de mig camp....
quart el Pamesa apretaria una miqueta el partit fent jugar mal al Barça, però a falta d’un minut aparegué de nou el jove Ilyasova i clavà un triple que va sentenciar el partit. El partit acabà amb un marcador (68-75) que seria un reflex de tot el partit, un barça dominador i un Pamesa mig ofegat que no podia seguir el ritme.Cal dir que això de la Canasta Fiat es un tongo, ens donaren una samarreta i tal, però normal que no s’enduguen el cotxe, si trauen a gent que no toca ni la cistella des de mig camp....
Per lo demés un partit espectacular, una fonteta vestida de taronja però que no va poder veure com el seu equip passa al barça i es queda en un quint lloc. Al partit anàrem Jordi i jo, encara que allí ens trobàrem a Dani i varem veure junts el partit, va ser una risa constant i va estar de luxe, s’ha de repetir e!!
----} FORÇA BARÇA!! {----
----} FORÇA BARÇA!! {----
martes, 11 de marzo de 2008
La història del meu genoll
Bueno, posiblement a molt poca gent li interesse, pero vaig a parlar d'una cosa que m'ha marcat els meus últims dos anys de bàsquet, una lesió en el genoll esquerre prou greu.
Tot comensà quan jo era junior de primer any i jugava al Nou Basquet Alzira. Tot anava bé. Anavem segons empatats en els primers a pocs partits de comensar la tornada d'aquesta competició. En un d'eixos entrenaments que pujavem uns quants jugadors a entrenar amb el senior, fent un exercici de 3vs2 continuat(el 11), el qual m'encanta, jo anava a fer una entrada "fàcil" a canasta, quan vaig xocar contra Raul i el seu genoll va colpejar durament just a sobre del meu. Recorde aquell moment com si fora ahir. En la vida m'havia fet tan de mal una cosa, almenys que jo recorde. Estava a terra i m'entrava angoixa del dolor i em vaig marejar. Vaig tornar a casa coixejant pero jo no vaig pensar que fora un problema grave ni molt menys. Passaven els dies i el dolor no cessava, així que vaig anar al metge i després d'una radio en la qual no em va vore res, em va recomanar fer repòs durant 4 mesos. Per supost, jo volia jugar a bàsquet, així que ixos 4 mesos es van convertir en 2, i vaig tornar a jugar encara que em fera mal perquè no suportava que el meu equip haguera baixat a la 5 posició. La meua tornada no va millorar molt al equip. Vaig passar de anotar uns 25 punts per partit i dominar en la categoría(en el meu 1 any) a anotar uns 15 punts per partit i ser simplement un molt bon jugador de la categoría. Així que no vam aconseguir molt, i ens quedarem a les portes de la 2 fase, empatats en els segons de grup. El 2 any de junior va ser una gran decepció. El meu nivell va ser molt baix per al que s'esperava de mí. També és cert que perguerem alguns partits per una lesió de canell que vaig tindre, pero no és una excusa per al desastre que va ocórrer. Al final de la 1 volta anavem entre els 3 primers, pero acabarem la temporada 9º. Jo vaig decepcionar, no vaig arribar als 15 punts per partit. Possiblement haguera pogut fer més, i ara m'arrepentisc, però ara ja està tot fet i no puc tornar enrere. Finalment m'han fet un TAC i m'han trobat el que tinc. Una fractura en el menisco externo i un edema en el LCA(Ligamento Cruzado Anterior) que no es curarà mai, pero que es poden reduir els dolors i molèsties amb una espècie de rehabilitació.
Aquesta lesió a canviat el meu estil de joc. Abans era un escolta penetrador, explosiu i amb bons canvis de ritme i poderós en el salt(en junior de 1 any la matava, ara, depen de dies). Ara, privat de gran part de salt, de velocitat, i de canvis de ritme(confirmat pel metge), me convertit en un tirador, que no penetra molt, no va als rebots com antes, ni realitza els talls i canvis de ritme que feia.
Tire de menys aquell estil de joc, aquell que qui sap, probablement m'haguera fet molt millor jugador. Ara espere calmar un poc les molèsties i trobar un terme mig entre aquell penetrador i el tirador que sóc ara. Per supost que la meua vida en el bàsquet no s'acabat. És el deport que m'apasiona, i continuaré jugant-lo fins que el físic m'aguante. Vuic disfrutar de victòries i de gran bàsquet, vuic millorar moltíssim el meu joc, i vuic tornar a ser el de antes. Espere tornar a donar molt que parlar...
Tot comensà quan jo era junior de primer any i jugava al Nou Basquet Alzira. Tot anava bé. Anavem segons empatats en els primers a pocs partits de comensar la tornada d'aquesta competició. En un d'eixos entrenaments que pujavem uns quants jugadors a entrenar amb el senior, fent un exercici de 3vs2 continuat(el 11), el qual m'encanta, jo anava a fer una entrada "fàcil" a canasta, quan vaig xocar contra Raul i el seu genoll va colpejar durament just a sobre del meu. Recorde aquell moment com si fora ahir. En la vida m'havia fet tan de mal una cosa, almenys que jo recorde. Estava a terra i m'entrava angoixa del dolor i em vaig marejar. Vaig tornar a casa coixejant pero jo no vaig pensar que fora un problema grave ni molt menys. Passaven els dies i el dolor no cessava, així que vaig anar al metge i després d'una radio en la qual no em va vore res, em va recomanar fer repòs durant 4 mesos. Per supost, jo volia jugar a bàsquet, així que ixos 4 mesos es van convertir en 2, i vaig tornar a jugar encara que em fera mal perquè no suportava que el meu equip haguera baixat a la 5 posició. La meua tornada no va millorar molt al equip. Vaig passar de anotar uns 25 punts per partit i dominar en la categoría(en el meu 1 any) a anotar uns 15 punts per partit i ser simplement un molt bon jugador de la categoría. Així que no vam aconseguir molt, i ens quedarem a les portes de la 2 fase, empatats en els segons de grup. El 2 any de junior va ser una gran decepció. El meu nivell va ser molt baix per al que s'esperava de mí. També és cert que perguerem alguns partits per una lesió de canell que vaig tindre, pero no és una excusa per al desastre que va ocórrer. Al final de la 1 volta anavem entre els 3 primers, pero acabarem la temporada 9º. Jo vaig decepcionar, no vaig arribar als 15 punts per partit. Possiblement haguera pogut fer més, i ara m'arrepentisc, però ara ja està tot fet i no puc tornar enrere. Finalment m'han fet un TAC i m'han trobat el que tinc. Una fractura en el menisco externo i un edema en el LCA(Ligamento Cruzado Anterior) que no es curarà mai, pero que es poden reduir els dolors i molèsties amb una espècie de rehabilitació.
Aquesta lesió a canviat el meu estil de joc. Abans era un escolta penetrador, explosiu i amb bons canvis de ritme i poderós en el salt(en junior de 1 any la matava, ara, depen de dies). Ara, privat de gran part de salt, de velocitat, i de canvis de ritme(confirmat pel metge), me convertit en un tirador, que no penetra molt, no va als rebots com antes, ni realitza els talls i canvis de ritme que feia.
Tire de menys aquell estil de joc, aquell que qui sap, probablement m'haguera fet molt millor jugador. Ara espere calmar un poc les molèsties i trobar un terme mig entre aquell penetrador i el tirador que sóc ara. Per supost que la meua vida en el bàsquet no s'acabat. És el deport que m'apasiona, i continuaré jugant-lo fins que el físic m'aguante. Vuic disfrutar de victòries i de gran bàsquet, vuic millorar moltíssim el meu joc, i vuic tornar a ser el de antes. Espere tornar a donar molt que parlar...
miércoles, 5 de marzo de 2008
Rudy Vs Marcelinho Vs Gasol
Bueno, ja que Muri ens parla sobre l'Mvp de la Nba, jo vos parlaré dels candidats de la Acb, de com van les votacions, etc etc.
Durant el que portem de temporada Acb, em pogut observar com ha hagut un "pique" entre Marc Gasol i Rudy per tal d'aconseguir el títol de màxim anotador de la lliga(que no es l'Mvp), on per ara, va per davant Rudy amb 405 punts i darrere Marc Gasol amb 371 punts amb 23 partits disputats.
Però ara anem a allò important, el premi de l'Mvp no sols se li dona a aquell que fa més punts, sinó que també conten altres qualitats com rebots, asistències, balons furtats, perduts, etc i altres aspectes com l'espectacle que es dona partit a partit, saber dur endavant un equip, etc.
Candidats clars al títol Mvp :
Marcelinho Huertas(Iurbentia Bilbao): magnífic director de joc que encara que fa una mitja de 15 punts per partit, ha sabut liderar al seu equip als primers llocs de la taula en el primer any del club en l'Acb. Les seves estadístiques son les següents : 15 punts, 3 rebots, 4 asistencies en una mitja de 27 minuts per partits. En quant als percentatges de tir : en tir de camp 50%, en triples 33% i en tirs lliures 80%. Finalment obté una valoració mitjana per partit de 15.
Marc Gasol(Akasvayu Girona) : esta fent també una fabulosa temporada amb 16'2 punts , 8 rebots, 2 asistències i 1 tapó per partit, amb una mitja de 33 minuts jugats en cadascun d'ells. Les seves estadístiques estan en : tirs de camp 71% i tirs lliures 71 %. Cal dir que te una mitja de valoració de 26 i es un dels jugadors de la lliga amb millor percentatge en tirs de 2 (71%), i ja per últim ha sigut Mvp dels mesos de Novembre i Decembre.
Rudy Fenández(Dkv Juventut) : diuen que "lo últim" es lo millor, aixina que así vos deixe les estadístiques de Rudy en el que duguem de temporada : 20'6 punts, 3 rebots, 4'5 asistències en una mitja de 28 minuts per partit. Els seus percentatges son : en tirs de camp 50%, en triples 43% i en tirs lliures 93'5%. Per tant, obté una mitja de valoració per partit de 23. Cal dir que es un dels millors en tirs lliures per davant de Salgado(89'4%), Hdez-Sonseca(85'7) i Gabriel(85'3).També recalcar que ha sigut Mvp dels mesos de Gener i Febrer.
Rudy Fenández(Dkv Juventut) : diuen que "lo últim" es lo millor, aixina que así vos deixe les estadístiques de Rudy en el que duguem de temporada : 20'6 punts, 3 rebots, 4'5 asistències en una mitja de 28 minuts per partit. Els seus percentatges son : en tirs de camp 50%, en triples 43% i en tirs lliures 93'5%. Per tant, obté una mitja de valoració per partit de 23. Cal dir que es un dels millors en tirs lliures per davant de Salgado(89'4%), Hdez-Sonseca(85'7) i Gabriel(85'3).També recalcar que ha sigut Mvp dels mesos de Gener i Febrer.
Per ara en les votacions per a l'Mvp on podem votar tots nosaltres, aquesta es la següent clasificació:
- Rudy Fernández (DKV) ---- 2146
- Marcelinho Huertas (BLB) ------ 1715
- Marc Gasol (GIR) --------------- 720
- Javier Bulfoni (LEO) ------------- 676
- Frederic Weis (BLB) ------------- 647
- Ricky Rubio (DKV) -------------- 606
- Juan José Triguero (PWM) ------ 520
- Tiago Splitter (TAU) ------------- 450
- Lucke Recker (BLB) ------------- 423
- Jaka Lakovic (BAR) -------------- 322
Per últim dir que aquesta en aquesta temporada "tot quedarà a casa", ja que com podem veure en la clasificació 4 dels 10 jugadors son espanyols. També cal recalcar la enorme progresió de dos d'ells : Ricky Rubio, que duplica la seva valoració respecte a l'any passat(passa de 8'3 a 16'5) i el valencià Juanjo Triguero, que passa d'estar la temporada passada en el lloc 45 al 7 en la taula de l'Mvp.
Vota el teu Mvp a : http://www.tuereselmvp.com/
KOBE vs LEBRON
Bueno, ja se que és un tema molt típic pero com en la NBA està despertant grans dubtes postejaré ací la meua opinió.
En la NBA no tenen clar qui es mereix guanyar el premi de MVP del any, que casi és 100% segur, que caurà en algun d'aquests dos jugadors.
Els mèrits de Lebron es veuen a simple vista. El rei James, està promediant les millors estadístiques de tota la NBA, suma la millor valoració, i damunt, el equip guanya gràcies a ell, ja que els partits que no ha jugat, els Cavs no valen un duro.
Els mèrits de Kobe són diferents. Kobe es mereix guanyar aquest premi desde fa 2 temporades, ja que en una promedià 35.4 punts, i en ambdós va conseguir arrivar a playoffs, cosa que els Lakers sense ell ni seu marcarien com a objectiu de temporada. El problema és que Kobe té una personalitat molt extranya. O cau molt mal, o l'adores, i pareix ser que el grup que elegeix el MVP, format majoritàriament per periodistes, no miren els mereixements deportius, sino que tenen en compte l'extradeportiu. És cert el que es comenta a la NBA, que posiblement Kobe no guanyaria un títol sino tinguera al costat a gent bona, pero ningú discuteix que és un autèntic crack, que és el jugador més determinant de la NBA, i que lidera un equip que no té límits.
Al meu pareixer, crec que ja es hora que aquest grandíssim jugador(KB24) reba el premi al MVP de l'any, ja que probablement no li queden més de 3 ó 4 anys al màxim nivell, i seria una llàstima que aquest jugador es retirara sense tindre un dels trofeus més preciats pel públic, el MVP.
En la NBA no tenen clar qui es mereix guanyar el premi de MVP del any, que casi és 100% segur, que caurà en algun d'aquests dos jugadors.
Els mèrits de Lebron es veuen a simple vista. El rei James, està promediant les millors estadístiques de tota la NBA, suma la millor valoració, i damunt, el equip guanya gràcies a ell, ja que els partits que no ha jugat, els Cavs no valen un duro.
Els mèrits de Kobe són diferents. Kobe es mereix guanyar aquest premi desde fa 2 temporades, ja que en una promedià 35.4 punts, i en ambdós va conseguir arrivar a playoffs, cosa que els Lakers sense ell ni seu marcarien com a objectiu de temporada. El problema és que Kobe té una personalitat molt extranya. O cau molt mal, o l'adores, i pareix ser que el grup que elegeix el MVP, format majoritàriament per periodistes, no miren els mereixements deportius, sino que tenen en compte l'extradeportiu. És cert el que es comenta a la NBA, que posiblement Kobe no guanyaria un títol sino tinguera al costat a gent bona, pero ningú discuteix que és un autèntic crack, que és el jugador més determinant de la NBA, i que lidera un equip que no té límits.
Al meu pareixer, crec que ja es hora que aquest grandíssim jugador(KB24) reba el premi al MVP de l'any, ja que probablement no li queden més de 3 ó 4 anys al màxim nivell, i seria una llàstima que aquest jugador es retirara sense tindre un dels trofeus més preciats pel públic, el MVP.
domingo, 2 de marzo de 2008
Rumor vertader, o tot una farsa??
En diferents pàgines webs em pogut observar recientment aquest article: "Portland intentó fichar a Calderón a cambio de Jack, Blake y Sergio" i "Los Blazers ofrecieron a Jarrett Jack, Steve Blake y Sergio Rodríguez a la franquicia canadiense a cambio de... ¡José Manuel Calderón!, según informa ‘The Oregonian’ los Raptors hicieron oídos sordos a la oferta".Segons Portland, volen tindre un base que reuneixca les tres condicions dels seus bases : defensa(Blake), anotació (Jack) i pick and roll (Sergio), i un dels bases que reuneix eixes tres condicions és Jose Manuel Calderon.
Però si ens parem un moment a contrastar coses, Portland canvia els tres bases per un?? A demés, si comparem els salaris que cobren cadascun dels jugadors...Sergio cobra 980.400$, Jarrett Jack 1.217.400 i Blake 4.250.000, mentres que Calderon cobra 2.471.604$....no em quadren els límits salarials...
També, no podem oblidar que aquest estiu Calderon es converteix en agent lliure, aixina que...perque volen canviar a tres bases per un, si poden fixar-lo quan acabe la temporada??
Cadascú que pense el que vulga, pero sincerament, jo no meu trague....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)