domingo, 29 de junio de 2008

Estado: Disponible

Quant de temps!!No sé si algú seguirà encara aquest blog, però després d'exàmens i històries tornem a posar en marxa aquest blog(o almenys yo, perque el senyor Muri es troba en estado: Ausente) xD.


No em comentat la final de la Nba(Lakers-Celtics), ni el mercat que hi ha en estos moments(la Bomba que torna i Garbajosa també), ni els Jocs Olímpics(nou entrenador i nous personatges en una nova etapa de la història en el bàsquet espanyol) que se'ns tiren damunt, però espere poder anar fent una crítica de tot allò que estiga relacionat amb el nostre esport.


De moment vos deixe un link que de segur tots recordareu, hui toca veure un gran moment: El millor últim minut de la història de la NBA(narrat per Andrés Montes, como no).




Disfruteu-lo!


Pd: Gràcies Gorka! :D



JORDAN IS GOD

lunes, 5 de mayo de 2008

Playoffs: 2ª Ronda

Esta primera ronda de playoffs ha terminado con las victorias de los equipos esperados, y salvo los problemillas que ha tenido Detroit y el problemón de Boston(casi la cagan), el resto ha sido de lo más esperado. Destacar victorias de Spurs sobre Suns, demostrando que siguen siendo el claro favorito a reconquistar el anillo, y de mis Lakers, que con un gran juego, han barrido a Denver(4-0).
La segunda ronda será ya de grandes duelos. LAL no deberian tener problemas ante Utah, pero si se confian todo puede pasar. Impresionante el duelo entre NOH y SAS, para mi el más igualado y espectacular, y por parte de la conferencia Este sigo viendo a Pistons como favoritos para llegar a las finales junto a Celtics. El futuro decidirá que nos depara.

Ayer se dio la Final Four con la victoria, más que esperada, del CSKA, un grandísimo club, que en el presente no tiene ningún rival que pueda tutearles...van sobrados!

lunes, 14 de abril de 2008

Empiezan los playoffs!

Sorprender o defraudar, ser ganadores o perdedores, simple promesa o dinastia...
Empiezan los playoffs, la parte más esperada por los amantes de la NBA. Empieza el momento donde los equipos realmente demuestran sus capacidades, sus ganas de anillo y su preparación durante la temporada. Aquí no vale tener un mal día. Cada victoria es un gran triunfo. En unas series que se juegan al mejor de 7, no valen los partidos de transición. Perder en tu propio campo aqui significa tener medio pie fuera del anillo. Aquí es donde salen las verdaderas estrellas. Como responderan este año Kobe, LeBron o Garnett en sus equipos totalmente cambiados. Ya sabemos que Duncan seguirá igual de dominante, pero y Chris Paul? pesará en él el ser rookie de post-temporada? continuarán los Lakers con su racha triunfal? Calderón volverá a ser titular para estos partidos tal y como acordaron?
Los playoffs de esta temporada prometen muchas sorpresas. A mi parecer, Spurs y Pistons siguen siendo los claros favoritos de sus conferencias. Todo parece ser que Boston serán barridos en las finales de conferencia, y que NOH no tiene ese grado de consistencia para vencer a Spurs. Al igual que los Lakers, que son mi equipo favorito, pero que no los veo ganando un anillo(de momento, ojalá me equivoque). Lo dicho, llegan los playoffs, y llegan esos dias en que no me moveré del televisor o del ordenador. Para los que no lo sepan, en www.rojadirecta.com pueden seguir todos los partidos de playoffs...

miércoles, 2 de abril de 2008

Basquetebol de Praia

Hola, hoy voy a hablaros de esta modalidad de basquet que se juega en la playa. Consiste en un campo circular, y en el centro de este circulo se situa la canasta. El círculo debe ser de 5 metros de radio más o menos. Se juega 3vs3, y las únicas reglas diferenciables son que cada cambio de posesión de balón, se debe salir fuera del círculo, y que, las canastas valen un punto dentro del círuclo y dos fuera. Evidentemente, la pelota no se puede saltar en la arena, pero la regla de los pasos se mantiene, asi como los dobles. Por lo tanto, la única forma de desplazarse con el balón, es arrastrandolo por la arena. Cabe decir que la canasta no tiene tablero, pues es un aro sujeto a un palo y que esta no se situa a 305cm de altura, sino que se situa a 280cm más o menos, ya que en la arena se salta menos, y esta distancia es bastante adecuada. Tiene gran parecido con el baloncesto callejero o basket "street", ya que se suele jugar un basket mucho más físico y permisivo, y que los tiros libres no existen. Bueno, yo jugué con tiros libres pero me pareció la única norma fuera de sitio.
Yo pude gozar de esta modalidad en Portugal estas fiestas, y la verdad es que me vició mucho y me encantó. Por eso, no estaría mal que en la costa valenciana pusieran canastas de estas, puesto que ya hay miniporterias y campos de volley, porque no va a haber canastas...Yo las utilizaría como el que más.

lunes, 31 de marzo de 2008

Muere una leyenda del baloncesto español

Bueno, hoy ha muerto el gran exjugador del Real Madrid, Sergio Luyk, a causa de un cancer a pesar de su juventud. A cualquiera que pregunten, que entiendan un poco de baloncesto te hablaran de este grandisimo jugador, asi como de su padre, que forma parte de las grandes estrellas que han pasado por nuestro baloncesto.Gran perdida para el baloncesto en general, y gran perdida para los afortunador que lo vieron jugar, como yo, que lo vi en directo, e hizo un mate que puso la grada en pie. Nunca se me olvidará esa jugada...

lunes, 17 de marzo de 2008

CRÒNICA D’UNA MORT ANUNCIADA

Bones a tots i totes!!De nou estem per ací amb nous articles i com no, vos vaig a contar el partit del Pamesa València – Axa Barça, al qual vaig poder anar el diumenge passat. S’augurava una bona festa en la Fonteta ja que hi havia molta gent i per sort per a mi i desgràcia per als meus acompanyants(Jordi i Dani) ens varem seure davall mateixa de l’afició barcelonina. Cal dir que son la llet, que van estar tot el partit animant(i com no, jo també) i que van ser objecte clau per a fer guanyar el Barça.


El partit començà amb una cistella de Stanko Barac però el barça va saber posar-se les piles i va dominar durant tot un partit imposant el seu ritme ja que el Pamesa no tenia clar les seves idees en atac i els blaugrana ho aprofitaren per a fer ràpids contraatacs.
Per part del Pamesa els referents anotadors van ser Barac i Claver, amb 14 i 12 punts respectivament i aquest segon fent dos triples que farien tremolar tota la fonteta. Per part del Barça els referents ofensius van estar Roger Grimau amb 11 punts i 3 de 4 en triples, també Jaka Lakovic amb 12 punts encara que no va fer el seu millor partit deixant brillar amb llum pròpia el seu company Pepe Sanchez que quasi va fer una doble figura amb 9 punts i 9 assistències. L’espectacle va estar molt present, amb passes impossibles de Sanchez i cistelles voladores d’Ilyasova on han quedat registrades les dos com a millors jugades de la jornada 25 de l’Acb.


El partit va estar completament dominat pel Barça encara que el l’últim quart el Pamesa apretaria una miqueta el partit fent jugar mal al Barça, però a falta d’un minut aparegué de nou el jove Ilyasova i clavà un triple que va sentenciar el partit. El partit acabà amb un marcador (68-75) que seria un reflex de tot el partit, un barça dominador i un Pamesa mig ofegat que no podia seguir el ritme.

Cal dir que això de la Canasta Fiat es un tongo, ens donaren una samarreta i tal, però normal que no s’enduguen el cotxe, si trauen a gent que no toca ni la cistella des de mig camp....

Per lo demés un partit espectacular, una fonteta vestida de taronja però que no va poder veure com el seu equip passa al barça i es queda en un quint lloc. Al partit anàrem Jordi i jo, encara que allí ens trobàrem a Dani i varem veure junts el partit, va ser una risa constant i va estar de luxe, s’ha de repetir e!!

----} FORÇA BARÇA!! {----

martes, 11 de marzo de 2008

La història del meu genoll

Bueno, posiblement a molt poca gent li interesse, pero vaig a parlar d'una cosa que m'ha marcat els meus últims dos anys de bàsquet, una lesió en el genoll esquerre prou greu.
Tot comensà quan jo era junior de primer any i jugava al Nou Basquet Alzira. Tot anava bé. Anavem segons empatats en els primers a pocs partits de comensar la tornada d'aquesta competició. En un d'eixos entrenaments que pujavem uns quants jugadors a entrenar amb el senior, fent un exercici de 3vs2 continuat(el 11), el qual m'encanta, jo anava a fer una entrada "fàcil" a canasta, quan vaig xocar contra Raul i el seu genoll va colpejar durament just a sobre del meu. Recorde aquell moment com si fora ahir. En la vida m'havia fet tan de mal una cosa, almenys que jo recorde. Estava a terra i m'entrava angoixa del dolor i em vaig marejar. Vaig tornar a casa coixejant pero jo no vaig pensar que fora un problema grave ni molt menys. Passaven els dies i el dolor no cessava, així que vaig anar al metge i després d'una radio en la qual no em va vore res, em va recomanar fer repòs durant 4 mesos. Per supost, jo volia jugar a bàsquet, així que ixos 4 mesos es van convertir en 2, i vaig tornar a jugar encara que em fera mal perquè no suportava que el meu equip haguera baixat a la 5 posició. La meua tornada no va millorar molt al equip. Vaig passar de anotar uns 25 punts per partit i dominar en la categoría(en el meu 1 any) a anotar uns 15 punts per partit i ser simplement un molt bon jugador de la categoría. Així que no vam aconseguir molt, i ens quedarem a les portes de la 2 fase, empatats en els segons de grup. El 2 any de junior va ser una gran decepció. El meu nivell va ser molt baix per al que s'esperava de mí. També és cert que perguerem alguns partits per una lesió de canell que vaig tindre, pero no és una excusa per al desastre que va ocórrer. Al final de la 1 volta anavem entre els 3 primers, pero acabarem la temporada 9º. Jo vaig decepcionar, no vaig arribar als 15 punts per partit. Possiblement haguera pogut fer més, i ara m'arrepentisc, però ara ja està tot fet i no puc tornar enrere. Finalment m'han fet un TAC i m'han trobat el que tinc. Una fractura en el menisco externo i un edema en el LCA(Ligamento Cruzado Anterior) que no es curarà mai, pero que es poden reduir els dolors i molèsties amb una espècie de rehabilitació.
Aquesta lesió a canviat el meu estil de joc. Abans era un escolta penetrador, explosiu i amb bons canvis de ritme i poderós en el salt(en junior de 1 any la matava, ara, depen de dies). Ara, privat de gran part de salt, de velocitat, i de canvis de ritme(confirmat pel metge), me convertit en un tirador, que no penetra molt, no va als rebots com antes, ni realitza els talls i canvis de ritme que feia.
Tire de menys aquell estil de joc, aquell que qui sap, probablement m'haguera fet molt millor jugador. Ara espere calmar un poc les molèsties i trobar un terme mig entre aquell penetrador i el tirador que sóc ara. Per supost que la meua vida en el bàsquet no s'acabat. És el deport que m'apasiona, i continuaré jugant-lo fins que el físic m'aguante. Vuic disfrutar de victòries i de gran bàsquet, vuic millorar moltíssim el meu joc, i vuic tornar a ser el de antes. Espere tornar a donar molt que parlar...

miércoles, 5 de marzo de 2008

Rudy Vs Marcelinho Vs Gasol

Bueno, ja que Muri ens parla sobre l'Mvp de la Nba, jo vos parlaré dels candidats de la Acb, de com van les votacions, etc etc.

Durant el que portem de temporada Acb, em pogut observar com ha hagut un "pique" entre Marc Gasol i Rudy per tal d'aconseguir el títol de màxim anotador de la lliga(que no es l'Mvp), on per ara, va per davant Rudy amb 405 punts i darrere Marc Gasol amb 371 punts amb 23 partits disputats.

Però ara anem a allò important, el premi de l'Mvp no sols se li dona a aquell que fa més punts, sinó que també conten altres qualitats com rebots, asistències, balons furtats, perduts, etc i altres aspectes com l'espectacle que es dona partit a partit, saber dur endavant un equip, etc.

Candidats clars al títol Mvp :

Marcelinho Huertas(Iurbentia Bilbao): magnífic director de joc que encara que fa una mitja de 15 punts per partit, ha sabut liderar al seu equip als primers llocs de la taula en el primer any del club en l'Acb. Les seves estadístiques son les següents : 15 punts, 3 rebots, 4 asistencies en una mitja de 27 minuts per partits. En quant als percentatges de tir : en tir de camp 50%, en triples 33% i en tirs lliures 80%. Finalment obté una valoració mitjana per partit de 15.


Marc Gasol(Akasvayu Girona) : esta fent també una fabulosa temporada amb 16'2 punts , 8 rebots, 2 asistències i 1 tapó per partit, amb una mitja de 33 minuts jugats en cadascun d'ells. Les seves estadístiques estan en : tirs de camp 71% i tirs lliures 71 %. Cal dir que te una mitja de valoració de 26 i es un dels jugadors de la lliga amb millor percentatge en tirs de 2 (71%), i ja per últim ha sigut Mvp dels mesos de Novembre i Decembre.


Rudy Fenández(Dkv Juventut) : diuen que "lo últim" es lo millor, aixina que así vos deixe les estadístiques de Rudy en el que duguem de temporada : 20'6 punts, 3 rebots, 4'5 asistències en una mitja de 28 minuts per partit. Els seus percentatges son : en tirs de camp 50%, en triples 43% i en tirs lliures 93'5%. Per tant, obté una mitja de valoració per partit de 23. Cal dir que es un dels millors en tirs lliures per davant de Salgado(89'4%), Hdez-Sonseca(85'7) i Gabriel(85'3).També recalcar que ha sigut Mvp dels mesos de Gener i Febrer.

Per ara en les votacions per a l'Mvp on podem votar tots nosaltres, aquesta es la següent clasificació:
  1. Rudy Fernández (DKV) ---- 2146
  2. Marcelinho Huertas (BLB) ------ 1715
  3. Marc Gasol (GIR) --------------- 720
  4. Javier Bulfoni (LEO) ------------- 676
  5. Frederic Weis (BLB) ------------- 647
  6. Ricky Rubio (DKV) -------------- 606
  7. Juan José Triguero (PWM) ------ 520
  8. Tiago Splitter (TAU) ------------- 450
  9. Lucke Recker (BLB) ------------- 423
  10. Jaka Lakovic (BAR) -------------- 322
Per últim dir que aquesta en aquesta temporada "tot quedarà a casa", ja que com podem veure en la clasificació 4 dels 10 jugadors son espanyols. També cal recalcar la enorme progresió de dos d'ells : Ricky Rubio, que duplica la seva valoració respecte a l'any passat(passa de 8'3 a 16'5) i el valencià Juanjo Triguero, que passa d'estar la temporada passada en el lloc 45 al 7 en la taula de l'Mvp.
Vota el teu Mvp a : http://www.tuereselmvp.com/

KOBE vs LEBRON

Bueno, ja se que és un tema molt típic pero com en la NBA està despertant grans dubtes postejaré ací la meua opinió.
En la NBA no tenen clar qui es mereix guanyar el premi de MVP del any, que casi és 100% segur, que caurà en algun d'aquests dos jugadors.
Els mèrits de Lebron es veuen a simple vista. El rei James, està promediant les millors estadístiques de tota la NBA, suma la millor valoració, i damunt, el equip guanya gràcies a ell, ja que els partits que no ha jugat, els Cavs no valen un duro.
Els mèrits de Kobe són diferents. Kobe es mereix guanyar aquest premi desde fa 2 temporades, ja que en una promedià 35.4 punts, i en ambdós va conseguir arrivar a playoffs, cosa que els Lakers sense ell ni seu marcarien com a objectiu de temporada. El problema és que Kobe té una personalitat molt extranya. O cau molt mal, o l'adores, i pareix ser que el grup que elegeix el MVP, format majoritàriament per periodistes, no miren els mereixements deportius, sino que tenen en compte l'extradeportiu. És cert el que es comenta a la NBA, que posiblement Kobe no guanyaria un títol sino tinguera al costat a gent bona, pero ningú discuteix que és un autèntic crack, que és el jugador més determinant de la NBA, i que lidera un equip que no té límits.
Al meu pareixer, crec que ja es hora que aquest grandíssim jugador(KB24) reba el premi al MVP de l'any, ja que probablement no li queden més de 3 ó 4 anys al màxim nivell, i seria una llàstima que aquest jugador es retirara sense tindre un dels trofeus més preciats pel públic, el MVP.

domingo, 2 de marzo de 2008

Rumor vertader, o tot una farsa??

En diferents pàgines webs em pogut observar recientment aquest article: "Portland intentó fichar a Calderón a cambio de Jack, Blake y Sergio" i "Los Blazers ofrecieron a Jarrett Jack, Steve Blake y Sergio Rodríguez a la franquicia canadiense a cambio de... ¡José Manuel Calderón!, según informa ‘The Oregonian’ los Raptors hicieron oídos sordos a la oferta".

Segons Portland, volen tindre un base que reuneixca les tres condicions dels seus bases : defensa(Blake), anotació (Jack) i pick and roll (Sergio), i un dels bases que reuneix eixes tres condicions és Jose Manuel Calderon.

Però si ens parem un moment a contrastar coses, Portland canvia els tres bases per un?? A demés, si comparem els salaris que cobren cadascun dels jugadors...Sergio cobra 980.400$, Jarrett Jack 1.217.400 i Blake 4.250.000, mentres que Calderon cobra 2.471.604$....no em quadren els límits salarials...


També, no podem oblidar que aquest estiu Calderon es converteix en agent lliure, aixina que...perque volen canviar a tres bases per un, si poden fixar-lo quan acabe la temporada??

Cadascú que pense el que vulga, pero sincerament, jo no meu trague....

lunes, 25 de febrero de 2008

FIBA vs NBA

Bueno, aqui un gran planteamiento qe todos nos hacemos. Que es mejor, el basket FIBA(europeo) o el de la NBA(americano). Sin duda, hay gustos para todo, el baloncesto FIBA es un baloncesto mucho más técnico y estratégico, mientras que el baloncesto NBA es mucho más duro y físico.
El baloncesto americano ha sido la cumbre desde que nació este deporte, pero nadie puede negar que el baloncesto europeo está en uno de los mayores auges que se recuerdan, ya pudiendo compararse con el baloncesto del otro lado del charco. En mi opinión, el baloncesto americano, mucho más ofensivo e individualista, es menos espectacular en general, pero está claro que unas finales NBA no se cambian por nada del mundo.
Mi orden de preferencia es:
Finales NBA > FINAL FOUR > Playoffs nba >playoffs acb > partidos euroliga > partidos nba.

Espero que cada uno comente que preferencias tiene, y asi poder discutirlo abiertamente.

viernes, 22 de febrero de 2008

Slamball (castellano)



El slamball, un nuevo deporte creado a partir de las reglas del baloncesto, es un deporte donde predominan las acciones espectaculares y más físicas. Tiene sus parecidos con el rugby también, puesto que se puede neutralizar al rival a base de placajes muy duros.
Se trata de las mismas reglas que el baloncesto, a diferencia que el suelo de "la pintura" está formado por grandes trampolines.
El slamball tiene que jugarse en una cancha de 94 m de largo por 55 m de ancho, y sus acciones espectaculares lo hacen un deporte vistoso, aunque no por ello seguro. De hecho, los jugadores están obligados a jugar con medidas de seguridad, y es bastante normal ver lesiones por malas caídas o por inexperiencia, por lo que aconsejo, no imiten en casa, xD.
El slamball se ha declarado como deporte oficial en 2002, por lo tanto aún es un deporte muy joven, y seguramente estará predispuesto a muchos cambios durante los próximos años, especialmente por lo que se refiere a las reglas. De todas formas, habrá que seguir de reojo la evolución de este deporte, pues ha supuesto un "boom" en EEUU, y se está extendiendo rápidamente por todo el mundo.
A algunos les gustará más, pero para mi gusto, el baloncesto original, tiene mucho más "gancho", y gusta más, además que es un deporte mucho más divertido, y mucho más fácil de practicar, puesto que los materiales para jugar al slamball, son mucho más caros y difíciles de conseguir. De todas maneras, quien quiera ver algún video, aquí les dejo unos links, y recomiendo no se vayan sin haber visto por lo menos el primer video, espectacular!!.


http://es.youtube.com/watch?v=qL8T2IQHy8M


http://es.youtube.com/watch?v=Dtpei0-5kQk

jueves, 21 de febrero de 2008

N.B.Alzira Vs Mm Ideas

I quin derbi ens espera aquest cap de setmana!!!En aquesta entrada tirarem un poc cap a casa i no parlarem ni de l'Acb ni de la Nba ni Leb ni coses rares com eixes, sinó de la lliga de Senior Femení Preferent(Grup C) que dona molt més emoció que qualsevol lliga anteriorment dita.
Fora conyes, avuí vos introduiré en el mon del meu equip, les rivalitats que tenim(sobretot amb l'Alzira) per allò de ser el poble del costat, de que juguem cadascuna del meu equip, els números que duguem etc, i també tota aquesta informació de l'equip d'Alzira "B" que son contra les quals jugarem aquest disabte.
Començant pel meu equip que es diu Mm Ideas juguem:
  • 5- Elena (Aler)
  • 6- Carmina (Base-Aler)
  • 7- Maria (Aler)
  • 8- Noelia (Base)
  • 9- Fani (Pívot)
  • 10- Maria Espanya (Pívot)
  • 11- Mari (Pívot)
  • 12 - Nuria (Aler)
  • 13-Andrea (Aler-Base)
  • 14- Sandra (Pívot)
  • 15 - Laura (Pívot)
En aquest moment ens trovem novenes en la nostra lliga(cal dir que a la lliga hi han dotze equips) i que duguem 5 partits guanyats i 9 perduts.
L'equip femení "B" del Nou Bàsquet Alzira :
  • 4- Rebeca (Base-Aler)
  • 5- Elena (Base-Aler)
  • 6- Inma (Pívot)
  • 7- Andrea (Aler)
  • 8- Marta (Aler)
  • 9- Soraya (Aler)
  • 10- Olimpia (Pívot)
  • 11- Lorena (Pívot)
  • 12- Lidy (Pívot)
  • 13- Cristina (Pívot)
  • 14- Inma Rios (Pívot)

Elles van per davant de nosaltres, es a dir, octaves. Porten 6 partits guanyats i 8 perduts.

Si repasem les últimes quatre temporades trovem la següent estadística com no, a favor nostre : (amb negreta podem observar clarament l'equip guanyador)


TEMPORADA(04/05)

CATEGORIA SENIOR
73 C.S.A Carcaixent – N.B.Alzira 33
33 N.B.Alzira – C.S.A Carcaixent 43

CATEGORIA JUNIOR
44 Caixa Poplar – Michel-Car Fret 27
23 Michel-Car Fret -
Caixa Popular 45

TEMPORADA 05/06 no coincidirem en la mateixa lliga.

TEMPORADA 06/07

CATEGORIA SENIOR
34 N.B.Alzira –
C.S.A Carcaixent 44
46 C.S.A Carcaixent – N.B.Alzira 50

TEMPORADA 07/08

CATEGORIA SENIOR
44 Mm Ideas - Alzira "A" 38
34 Mm Ideas – Alzira "B" 40
39 Alzira "A" – Mm Ideas 56


Ja per últim i per a no allargar-me molt, cal dir que a tota la gent que li agrade el bàsquet i que vulga vore un partit de qualitat, vos esperem en el pabelló Fontana Mongort d'Alzira el disabte 23 de Febrer a les 18'30h.

I love this game!!And you...??


miércoles, 20 de febrero de 2008

Gran AllStar (castellano)

El Allstar que ha tenido lugar en New Orleans, lugar que fue elegido para ayudar a realzar la economia de esta ciudad, desbancada por el huracán Katrina, será recordado por todos los que la vieron y pasará a la historia del baloncesto americano por el gran espectáculo que tuvo lugar.
El partido de rookies contra sophomores fue impresionante. Lleno de acciones espectaculares como los alleyhoops protagonizados por Williams(NJN) y Rudy(MEM), pases espectaculares de Navarro y Lowry(MEM) y el ya récord de triples de este partido batido por el joven Daniel Gibson, que hizo 33 puntos (11-20 en triples), y que fue elegido MVP del partido. El español Juan Carlos Navarro tuvo una buena actuacioón y terminó con 14 puntos en 19 minutos de juego.
Por otra parte, se vivió uno de los mejores sábados de la historia del allstar. Deron Williams ganó el concurso de habilidades, los Spurs ganaron el de equipos, y lo bueno llegó con el concurso de triples, cuando Jason Kapono estuvo fantástico y anotó 25 puntos en la final. Éstos 25 puntos le dan el récord de anotación en un concurso de triples de la NBA, y revalidó el título conseguido el año pasado. El concurso de mates provocaba expectación...y no defraudó. Tras una 1 ronda fabulosa, con grandes mates, Gerald Green(MIN) apagó una vela que se encontraba encima de la canasta mientras realizaba un alleyhoop a dos manos, y los dos increíbles mates de Dwight(ORL) (el 1º, un alleyhoop por detras del tablero, y el 2º el ya famoso superman), la pequeña decepción de Rudy Gay(MEM), de quién se esperaba más, y la polémica por la puntuación del 2º mate de Jamario(TOR), el concurso llegaba a la final con GG y DH como finalistas.
Gerald Green ofreció grandes mates con muchísima dificultad, pero a todos nos había enamorado el show de Dwight vestido de superman, y estaba claro que iba a ser el vencedor. La final fue un poco más floja, pero aun así se vieron grandes mates, y el concurso terminó con la victoria de Dwight sobre Green.
El domingo se acercaba y cada vez las noticias eran más malas, bajas por lesión de Garnett y Kobe, auguraban un partido bueno, pero no espectacular...Y más o menos fue así. Como era de suponer, el show lo pusieron LeBron y Dwight, y la eficacia Chris Paul y Ray Allen. En este partido destacar los inmensos alleyhoops entre Lebron-Kidd-Dwight y el gran acierto de Ray Allen por parte positiva, pero también destacar el mal acierto desde la línea de 3 de ambos equipos, y las ausencias de Kobe(jugó 3 min) y Garnett. Además, se echó de menos a T-Mac y sobretodo a Shaq, en este partido, pero el público eligió como debía, y TMac no se merecía ir, y Shaq tampoco, así que se quedaron fuera.

Pau Gasol!!!

Avuí parlaré de tot un geni del nostre bàsquet i que actualment juga als Angeles Lakers.

El xaval este començà a jugar en les categories escolars i d'ahí passà a formar part del CB Cornellà on els seus 1'85m. li permitiren jugar de base i això explica el seu magnífic control de baló.

Als 16 anys fitxà pel Barça i en Maig del 1999 guanyà el seu primer trofeu important, el Campionat d'Espanya Junior.Al juliol del mateix any guanyà amb la Selecció el Mundial Junior celebrat a Lisboa enfrentat-se en la final davant EE.UU.

Debutà en l'Acb en el primer equip barceloní davant el Caceres CB encara que la resta de la temporada 99/00 la passà en l'equip Eba. Ja en la temporada 00/01 guanyà la copa del Rei a Màlaga i fou escollit Mvp de la copa.Eixa temporada va tindre una mitja de 11,3 punts i 5,2 rebots en 23,8 minuts de lliga regular i fou el moment on era precís provar la Nba.(casi nà)

Va quedar tercer en el Draft, el mateix lloc que ocupà Michael Jordan i fou el primer jugador no format en els EE.UU en quedar tan amunt en el Draft. Elegit en uns primers moment per Atlanta Hawks fou traspassat a Memphis Grizzlies on començaria una carrera Nba de 6 anys, on es convertí en uns dels referents d'aquest club, on aconseguí una plaça per a l'All Star del 2006 i on es convertí en el primer jugador espanyol i de la franquicia de Memphis en disputar el partit de les estreles on fou el major rebotejador amb 12 rebots.
També en el 2006, amb la selecció es proclamaria campió del Mundial de Bàsquet disputat al Japó seguent elegit l'Mvp del torneig malgrat que no jugà la final a causa d'una lesió que va sofrir en la semifinal davant l'Argentina.
Ja de volta en la Nba l'1 de Febrer del 2008 es traspassat als Angeles Lakers i en el seu debut amb la nova camisa va fer 24 punts, 12 rebots i 4 asistències i on de moment porten 6 partits guanyats i 1 perdut.(Tindrem Pau per a rato el que queda de temporada...)

Así vos deixe alguna que altra curiositat, els títols obtinguts al llarg de la seva carrera etc.

Títols

  • Eurobasket Júnior de Varna (1998)
  • Mundial Júnior de Lisboa (1999)
  • Lliga ACB (1999, 2001) MVP del Mundial de Japó (2006)
  • Copa del Rei i MVP (2001)Rookie dels mesos de novembre, gener i març 2001/2002
  • Rookie dels mesos de novembre, gener i març 2001/2002
  • Rookie de l'Any (NBA) 2002
  • Millor quintet de rookies (2002)
  • MVP dels Jocs Olímpics d'Atenes (2004)
  • 3 vegades Jugador de la Setmana en la Conferència de l'Oeste (2005)
  • MVP del Mundial de Japó (2006)
  • Integrant de l'Equip Ideal del Mundial de Japó (2006)
  • Subcampió Eurobasket Madrid 2007
Curiositats

  • El seu sou en la temporada 2007/2008 es de 13.709.375 $
  • El seu número preferit es el 2 i el seu color el groc.
  • El seu jugador preferit es Kevin Garnett, i el millor jugador que ha vist es Michael Jordan.
  • Adora escoltar música, el seu artista favorit es Estopa i el seu gènere preferit Hip-Hop.
Bé després de tot açò si encara teniu algun dubte sobre Pau Gasol sempre podeu consultar la Wikipedia, la seva pàgina oficial www.paugasol.com o entrar en el google i posar Pau Gasol i tindreu centenars de webs relacionades amb ell i amb tot el que l'envolta.

martes, 19 de febrero de 2008

MICHAEL JORDAN

Bueno, en una pàgina que parla sobre bàsquet és evident que no es pot parlar de bàsket sense nomenar al millor jugador que ha fet aquest deport en tots els temps, i per a molts, el millor esportista de la història...Està clar que parle de Michael Jeffrey Jordan(MJ23).
Michael Jordan...qui era MJ?...per què era tan bo?...per què va triomfar? Moltes són les preguntes que s'han fet al llarg de la última dècada sobre aquest tio, però la veritat és que no hi ha una resposta fàcil.
MJ no era el millor tirador de la NBA, no era el millor penetrador, no tenia el físic més potent, ni era el més alt, ni el que millor manejo de baló tenia, pero era el millor. Per què? Pues perquè MJ era el més competitiu de tots. Odiava perdre i el seu orgull li impedia que açò puguera passar. El seu físic privilegiat, junt a la seua qualitat individual(no era el millor en res, pero dels millors en tot), van fer que MJ23 dominara qualquier cancha de basket desde 1982, on guanyà la NCAA fins 1999 quan es va retirar oficialment. Després tornà a la NBA encapçalant als Wizards, però la seua edad, i el temps que va romandre inactiu, van fer que continuara seguent un dels millors, pero sense ixa capacitat dominadora dels seus temps.
La carrera esportiva de MJ23 és impresionant. Promediant 30.1 ppp, el record en la historia de la NBA, junt a Wilt Chamberlain, MJ23 va conseguir 10 títols de màxim anotador, 5 MVP de la temporada, i 6 MVP de les finals, és a dir, en totes aquelles que va aconseguir l'anell de campió.
A més, MJ conta en el seu palmarés amb dos medalles olímpiques, una en la selecció americana del 1984, i l'altra en el millor equip que haja existit mai, el Dream Team, en 1992.
Jordan entrà en la NBA en una època on regnaven la magia del també mític Magic Johnson i del grandísim tirador Larry Bird. Aquestos dos protagonitzaren grans duels que marcaran la història de la NBA, però va ser Michael Jordan, qui va arribar i els va véncer. Increíble però cert, Michael Jordan va fer campió a un equip que no era ni de playoffs, i va encadenar un bon grapat de títols i premis que así es nomenen:


Premios, récords y logros

Premios

Récords

  • Más títulos de máximo anotador (10)
  • Mayor promedio anotador en una carrera de la historia (30.1)
  • Mayor promedio anotador en una carrera de la historia en playoffs (33.4)
  • Más partidos consecutivos anotando en dobles figuras (842)
  • Mayor promedio anotador en unas finales (40.1 en 1993)
  • Más MVP de las Finales (6)

Logros

  • Anotó 40 o más puntos en 211 partidos (173 temporada regular, 38 playoffs)
  • Anotó 50 o más puntos en 39 partidos (31 temporada regular, 8 playoffs)
  • Consiguió 30 triples-dobles (28 temporada regular, 2 playoffs)
  • Consiguió el primer triple-doble en un All-Star Game (14-11-11 en 1997)


Finalment dir, que per a tots aquells que s'hagen quedat en ganes de més, en possar Michael Jordan en qualquier buscador, trobareu infinitat de pàgines dedicades a ell, i que vídeos tampoc en falten, així que conseguir-ne és fàcil.
Per últim recomanar als fans de MJ23 el reportatge "Air Time" entre altres.

A la vostra disposició, nova co-redactora!!!


Primer que tot presentar-me, soc l'Andrea un jove xica de Carcaixent la qual adora i disfruta apasionadament d'aquest meravellós deport com es el bàsquet.

Cal dir que jugue en el Senior Femení de Carcaixent i jugue d'Alero-Base(segons com li pegue a l'entrenador).

Bé, a partir d'ara intentaré deixar entrades el més asovint posible, amb temes variats, ja siga dels equips del nostre club(San Antoni Club de Bàsquet de Carcaixent), tant de l'Acb, Leb, Eba o Nba.També intentaré tractar el tema de la Supermanager, joc d'estratègia que tots coneguem de l'Acb.

Espere que vos agrade aquest Blogspot i les nostres entrades tant de Muri com meves!!

(Ja d'entrada vos deixe la foto del meu equip)


Fins la pròxima entrada!!!

Curiositats en el món del bàsquet

Per a tots aquells que vulguen vore una altra cara sobre el món del bàsquet, así hi ha un link a una pàgina que té una gran quantitat de curiositats relacionades en el bàsket. Per exemple, sabieu que Keon Clark mai va jugar un partit "sereno" ni "sobrio"??

http://24segundos.com/category/curiosidades/

Team Flight Brothers

Qui no s'ha passat tota la infància(i alguns encara) sommiant en poder machacar l'anella a 1 o 2 mans. Probablement siguen 2 punts com cualquier altra canasta dins dels 6'25, però ningú pot negar que és una de les jugades més espectaculars del nostre esport, i que és molt important anímicament. No sòls són dos punts, sinò que una esmaixada(dunk) inclou un revulsiu espectacular, ja que t'anima i et puja un munt la moral, i a més, suposa una clara mostra al teu rival del respecte que han de tindre't i del teu domini sobre ells.

Açò va dirigit per a tots aquells que creuen que el mate és la jugada més espectacular del bàsquet (jo no pense això), no poden perdre's a aquest grup de gent. S'anomenen TFB(Team Flight Brothers), i per a mi són els millors matadors del món. Qui crega que no, que publique algun grup que siga millor i ho comentarem. Com deia, aquest grup està format per un grup de jugadors de la talla de "Air Up There", "T-Dub" i "Justin Darlington" entre altres, capaços de realitzar mates que mai podrieu haver imaginat, com des de un 720º, a un 540º o un between both legs. De totes maneres, no podeu perdre-vos alguns dels seus videos que tenen a la seua pàgina web Teamflightbrothers.com o a youtube.com entre altres. Altres magnífics "voladors" són els que formen el "flying101" o inclús gent que ha jugat en la nba, com poden ser el mític Vince Carter, Dominique Wilkins o MICHAEL JORDAN. Pero actualment, a la millor lliga del món encara podem trobar grans acròbates del aire, com poden ser "Dwight Howard", Gerald Green, etc.


Introducció!

Bueno, inaugure aquest blog en la intenció de que tots aquells que vulguen trobar bon bàsquet i compartir comentaris i opinions sobre aquest deport que tant ens agrada puga fer-ho sense ningún tipus de problema.
Primer que res, faré una petita introducció per a aquells que no saben de bàsquet.
El bàsquet és un esport que es juga 5vs5, encara que també es pot jugar 1vs1, 2vs2 i 3vs3 de manera oficial. Consisteix en introduir una pilota d'una grandària reglàmentaria sobre una anella que es troba a 3'05 metres d'altura.

Les regles i més informació así---> http://es.wikipedia.org/wiki/Baloncesto