martes, 11 de marzo de 2008

La història del meu genoll

Bueno, posiblement a molt poca gent li interesse, pero vaig a parlar d'una cosa que m'ha marcat els meus últims dos anys de bàsquet, una lesió en el genoll esquerre prou greu.
Tot comensà quan jo era junior de primer any i jugava al Nou Basquet Alzira. Tot anava bé. Anavem segons empatats en els primers a pocs partits de comensar la tornada d'aquesta competició. En un d'eixos entrenaments que pujavem uns quants jugadors a entrenar amb el senior, fent un exercici de 3vs2 continuat(el 11), el qual m'encanta, jo anava a fer una entrada "fàcil" a canasta, quan vaig xocar contra Raul i el seu genoll va colpejar durament just a sobre del meu. Recorde aquell moment com si fora ahir. En la vida m'havia fet tan de mal una cosa, almenys que jo recorde. Estava a terra i m'entrava angoixa del dolor i em vaig marejar. Vaig tornar a casa coixejant pero jo no vaig pensar que fora un problema grave ni molt menys. Passaven els dies i el dolor no cessava, així que vaig anar al metge i després d'una radio en la qual no em va vore res, em va recomanar fer repòs durant 4 mesos. Per supost, jo volia jugar a bàsquet, així que ixos 4 mesos es van convertir en 2, i vaig tornar a jugar encara que em fera mal perquè no suportava que el meu equip haguera baixat a la 5 posició. La meua tornada no va millorar molt al equip. Vaig passar de anotar uns 25 punts per partit i dominar en la categoría(en el meu 1 any) a anotar uns 15 punts per partit i ser simplement un molt bon jugador de la categoría. Així que no vam aconseguir molt, i ens quedarem a les portes de la 2 fase, empatats en els segons de grup. El 2 any de junior va ser una gran decepció. El meu nivell va ser molt baix per al que s'esperava de mí. També és cert que perguerem alguns partits per una lesió de canell que vaig tindre, pero no és una excusa per al desastre que va ocórrer. Al final de la 1 volta anavem entre els 3 primers, pero acabarem la temporada 9º. Jo vaig decepcionar, no vaig arribar als 15 punts per partit. Possiblement haguera pogut fer més, i ara m'arrepentisc, però ara ja està tot fet i no puc tornar enrere. Finalment m'han fet un TAC i m'han trobat el que tinc. Una fractura en el menisco externo i un edema en el LCA(Ligamento Cruzado Anterior) que no es curarà mai, pero que es poden reduir els dolors i molèsties amb una espècie de rehabilitació.
Aquesta lesió a canviat el meu estil de joc. Abans era un escolta penetrador, explosiu i amb bons canvis de ritme i poderós en el salt(en junior de 1 any la matava, ara, depen de dies). Ara, privat de gran part de salt, de velocitat, i de canvis de ritme(confirmat pel metge), me convertit en un tirador, que no penetra molt, no va als rebots com antes, ni realitza els talls i canvis de ritme que feia.
Tire de menys aquell estil de joc, aquell que qui sap, probablement m'haguera fet molt millor jugador. Ara espere calmar un poc les molèsties i trobar un terme mig entre aquell penetrador i el tirador que sóc ara. Per supost que la meua vida en el bàsquet no s'acabat. És el deport que m'apasiona, i continuaré jugant-lo fins que el físic m'aguante. Vuic disfrutar de victòries i de gran bàsquet, vuic millorar moltíssim el meu joc, i vuic tornar a ser el de antes. Espere tornar a donar molt que parlar...

12 comentarios:

Anónimo dijo...

Bueno bueno Muri, es una llastima lo del teu genoll, pero la pregunta que jo m'estic fent ara es si el titol deuria ser el que es o millor es deuria de dir "TIRANTME FLORS", jajaja. Es broma, sols he jugat dos vegades contra tu a basquet(Jo juge a volei i saps que no heu faig malament), pero he jugat les vegades suficients per a vore que eres un bon jugador de basquet, que cuant estas en racha no hi ha qui te pare, a mes tens una cosa que no es pot conseguir i es l'altura que dona molts punts almenys en aquests deports de altura. En fi, jo crec que la vida heu compensa tot, vuic dir si ara el genoll ta trastocat lleugerament la teua trajectoria deportiva, segur que en el futur pasara alguna altra cosa que te faxa pegar ixe pas endavant que segons tu el genoll ta impedit. Jo el que crec no es que hages baixat ni empitjorat el teu joc, el que crec es que aquesta lesio ta fet descobrir una altra visio d'aquest deport tan expectacular, que es la del tirador, sino preguntali a Lebron James, que cuant va entrar l'unic que sabia era volar amunt i avall en els mates i fer pases sense mirar, pero ara miralo, quant el mate es imposible el tio sorpren a tots amb un altre recurs, el tir a mitja distancia o el triple in-your-face. Per ultim dir, que al basquet no importa destacar sols en un apartat del joc, sino ser un jugador complet, i si heu penses a lo millor la lesio esta no es tan tan greu. I parlant de jugadors complets, no puc anarmen de un blog de basquet sense nomenar a MJ, Jordan, Vuelo numero23, Air, com vuigues dirli, recorda sempre que va ser el millor no perque anotava 50 punts en un partit i 40 en un altre si no perque la seua perfeccio com a jugador de basquet li va permitir crear un equip mitjançant les sendres del mateix. En fi, mos vegem per la Facultad.
Au crack!

Anónimo dijo...

ke makina eres kike
i un mamo!!!

Anónimo dijo...

Mmmm....uau!!Quasi m'has fet plorar amb la historieta...i això que ja eu sabia des d'ahir..jeje!!

Que dir que no t'haja dit jo o que no t'haja dit el xic este d'abans, ànim i a recuperar-te prompte, que no seràs com el d'abans sinó que seràs millor!!!

Bessets!

Quico dijo...

Pues sinceramente me parece una faena... con lo joven que era...

Bueno, hay que darse cuenta a qué nivel jugamos, no hay por qué jugarse la salud si no vas a ganar nada. No tendrías que haber empezado a jugar tan pronto y respetar lo que te dijo el médico gañanazo.

Mare meua la gent jove, es que no tenen cap.

Encara així me peges un pasó per dalt i per vaix, eh patatilla?

Bo colega, es una pena, en serio. El deporte es malo para la salud, siempre lo digo... Por lo menos aún te puedes cascar algún partidete de nivel crack.

Au cacau que la casa cau!

Jose. También conocido como Lakers. dijo...

Hola, soc Jose, del blog de "Les Pereres" que enllaçeu. Saludar-vos tant a tú com a Andrea, i donar-vos la benvinguda a la blogosfera "basketbolera", a més d'agrair-vos que em linkeu. En el meu article de hui vos nomene ;)

A Muri, dir-li per això de la lesió que investigue sobre qui era Bernard King, què li va passar, i com va tornar al All-Star de la NBA. O parlar-li també de Raül López, que no està tan lluny. Ànim!

Anónimo dijo...

hola crack!
clar que he enllaçat el vostre blog. Més que res perque m'encanta i el mire quasi sempre, xP. Tot gràcies al meu amic Emilio "McGrady" que supose que coneixeràs, jeje.
Ja parlem crack!

Anónimo dijo...

Aún tengo los pelos como escarpias, no sabía nada de esta historia y me comprometo a enseñarte todos mis trucos y convertirte en un crack como yo... bueno espero que mejor xq yo soy un poco patatilla. Entiendo lo de no querer parar, yo juego con dolores por miedo a que si voy al médico me prohiba jugar, este deporte te engancha, es nuestra sana droga. Ánimo y palante, la vida es como un partido de basquet, hay bajones pero nada que no se pueda superar luchando y haciendo un buen parcial. A MORT!!!

Anónimo dijo...

Hola!!Felicitacions pel blog, a estat de luxe llegir totes els vostres posts, des de Barna ànim al Muri i a l'Andrea, xiques al poder!!Es veu que teniu un bon pique amb les xicones d'Alzira no??

Jo també jugava quan era petita, i també teniem algun que altre pique contra alguns equips d'alvoltants!!

Seguiu així, ho feu de meravella!!
Saluts i molts petons de la Lila(Barna)

Jose. También conocido como Lakers. dijo...

Ja vos he tornat l'enllaç permanent ;) Ànim i a fer un blog ben guapet, que açò enganxa!

Jose. También conocido como Lakers. dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Jose. También conocido como Lakers. dijo...

Havia repetit el comentari, volia llevar-lo i no m'he aclarit. L'únic problemeta del blogger és amb els comentaris, però ho superarem, jejeje

Anónimo dijo...

Muri sols volia dnonarte molts anims, ja se que no son de massa ajuda pero no puc fer gran cosa mes, e tingut el privilegi de jugar amb tu en el poli el dia que ens quedarem i amb la lessio continues siguent un jugadoraç com una casa de gran, i tambe ixa temporeda que erem cadets de segon any quant tu estaves en l'Alzira que encara que no recorde be qui eres de tots eixos xavals (m'ho imagine). Per a mi a sigut un privilegi poder medirme en un jugador de basket com tu que em supera en tots els aspectes, a nivell tecnic i fisic.
Tio eres un crack, i ojala te recuperes del genoll.



P.D. en el torneig del poli em d' arrasar eh?

vinga tio ens vejem despues de festes

--------------E_Mac--------------